Dificultat global versus dificultat trobada

Convé, d'entrada, recordar la diferència entre la dificultat global i la dificultat trobada. La dificultat global representa una indicació relativa del nivell necessari per fer un itinerari en condicions normals. La dificultat efectivament trobada en el moment d'una sortida està lligada a la dificultat però també s'ha de ponderar en funció de les condicions trobades (meteorologia, innivació i estat de la neu, etc.) i dels nivells psíquic i tècnic dels participants. Contràriament a la dificultat global, constant en un itinerari donat, la dificultat trobada pot variar considerablement d'un dia a l'altre.

Els sistemes de dificultat global constitueixen un dels temes per excel·lència de discussió entre els practicants de la muntanya.

El Club Alpí Suís té la seva escala de dificultat. La dificultat puntual en esquí podia servir per als itineraris comuns amb esquí de muntanya. Aquestes dificultats no han estat jutjades satisfactòries.

A la guia de ressenyes de c2c, el sistema de dificultats utilitzat surt d'una discussió entre els usuaris.

Dificultat en raquetes

L'escala de dificultat comprèn 5 nivells, que van del circuit abalisat al terreny pendent i exposat que demana l'ús de les tècniques bàsiques de l'alpinisme.

R1 pendents suaus i abalisament generós

Itinerari sovint traçat i que compta amb un abalisament específic amb poca distància entre balises. Terreny pla o pendent feble (màxim 20º), cap risc de caiguda.
Requeriments: cap, adequat amb raquetes no tècniques.

R2 pendents suaus sense abalisament

Itinerari per pendents suaus (màxim cap els 20º) que no demanen progressar en ziga-zaga ni fer flanqueigs per pendents inclinats.
Requeriments:tenir els peus segurs. Adequat fins i tot amb raquetes no tècniques. Bona capacitat d'orientació.

R3 et R4 { R3-R4} pendents moderats a forts

Itinerari per pendents exigents que demana progressar en ziga-zagues o flanquejar per vessants inclinats. Alguns passos poden implicar descalçar-se les raquetes o fer servir ganivetes en neu dura.
Requeriments: tenir el peu segur. Raquetes tècniques. Bona orientació. Bona experiència en muntanya.

A partir de 30º, el neòfit pot patir una important aprensió envers el pendent, sobretot a la baixada. Un itinerari que tingui aquest tipus de pendent es classificarà com a R4.

R5 pendents molt forts o alpins

Itinerari per pendents molt forts (passos de més de 40º o llargs pendents per sobre d'aproximadament 35º), exposats a caigudes i amb plaques de glaç freqüents o que demanen l'ús de grampons, piolet o corda per passar les dificultats com ara corredors, una aresta esmolada i molt exposada, una barra rocallosa a passar, etc.

A partir de 35º, un llarg pendents sense obstacles particulars es considerarà com a molt fort i l'itinerari serà R5.

• Si les dificultats que impliquen la progressió sense raquetes són llargues o constitueixen l'objectiu principal, aleshores la dificultat de ll'itinerari haurà d'acotar-se en tant que itinerari d'alpinisme i no com a itinerari de raquetes, després d'haver seleccionat l'activitat adequada.
• Un itinerari situat al límit entre les raquetes i l'alpinisme podrà afectar les 2 activitats.

Requeriments: coneixements bàsics d'alpinisme (itinerari en neu). Raquetes tècniques, grampons i corda. Bona orientació. Experiència en baixada de pendents forts a molt forts i en la qualitat de la neu necessària per anar-hi.

Exemples de dificultats d'itineraris

R1

• Col du Prés amb sortida a Arêche (Beaufortain) per la carretera. El pendent és suau i el traçat de la carretera és visible a l'hivern.
• Petit Môle: pendent suau i camí llarg en bosc

R2

• Col Ratti des del col de l'Encrenaz. Pendent quasi sempre suau, no hi ha abalisament evident a seguir en cas de visibilitat reduïda
• Col de la Golèse des de les Allamands. Pendent suau, camí visible a la part baixa però no gaire a la part alta.
• Sur la Pointe. Pendent moderat, possible dificultat d'orientació cap al final.

R3

• Pointe de la Galoppaz costat sud. El pendent demana fer ziga-zagues a la pujada.
• Pointe d'Andey. El darrer pendent demana fer ziga-zagues a la pujada.
• Col de Bostan. Alguns passos on el pendent és més fort.
• Tête de Bostan. Alguns passos on el pendent és més fort. Un pas estret.
• Pointe de la Gay. El darrer pendent és més dret i justifica un grau superior a Sur la Pointe.
• Sur Cou. El pendent demana fer ziga-zagues a la pujada.
• Col du Chardonnet des del pont de l'Alpe i baixada al refugi homònim
• Tête de Raisin amb sortida a Freyssinière en AR
• Via normal a la Croix de Belledonne en AR amb sortida al refugi de la Pra
• Cime de la Jasse amb sortida a Prabert AR

R4

• Roche Parstire pel Col du Pré (Beaufortain). Hi ha passos pendents just sota el cim, el pendent depassa els 35°.
• Cara S de la Punta d'Uble. Llarg pendent d'una mica més de 30°.
• Cara S del Môle. Llarg pendent d'una mica més de 30°.
• Haute-Pointe. La part alta de la coma passa de llarg els 30°.
• Travessa del refugi du Merlet, Col de Moretan, Col de Comberousse, baixada a les Roches (R4 pel pendent orientat a N sota el coll de Moretan)

R5

• Cara W de la Pointe d'Uble. Llarg pendent d'uns 40°.
• Cara NW del Môle. Un pas de més de 40°.
• Pointe Blanche pel col du Rasoir. Hi calen grampons/piolet pel tram de després del coll.