Grau de compromís

Aquesta escala és una estimació del grau de perill en el qual es trobaria l'alpinista si es produís cap problema. Té en compte nombrosos criteris i és subjectiva. Entre els principals criteris hi ha l'allunyament de la civilització, (refugi, vall, etc.), les possibilitats d'escapatòria o de baixada pel mateix recorregut, el nivell d'equipament de l'itinerari i l'altitud.

• I: L'itinerari és curt i es fa ràpidament. Com que és proper a la vall, al refugi o a un remuntador mecànic, els equips de socors es poden avisar ràpidament i poden intervenir en qualsevol temps.
  És possible girar cua en tot moment. Per conveni, les vies llargues esportives de baixa alçada i les cascades de glaç ben equipades tenen un compromís de I.
• II: L'itinerari és més llarg (d'unes 4h) i es desenvolupa una mica més lluny de la vall, del refugi o del remuntador mecànic. Tanmateix, és possible girar cua en tot moment. Els equips de socors poden ser avisat força ràpidament.
• III: L'itinerari dura més de mig dia i no es desenvolupa a proximitat d'una vall, d'un refugi o d'un remuntador mecànic. No és forçosament visible des de la civilització. La retirada és possible però comença a ser delicada. En cas de mal temps els equips de socors poden tenir serioses dificultats per ajudar.
• IV: L'itinerari dura una jornada completa. No és accessible directament des d'una vall, refugi o remuntador mecànic. El recorregut és llarg i no és en general visible des de la civilització. La retirada és delicada. Pot haver-hi punts de no retorn. En cas de mal temps, l'itinerari pot esdevenir molt perillós i els equips de socors no hi poden intervenir. Exemple: Les Courtes : Voie des Suisses
• V: L'itinerari és molt llarg i demana entre 12 i 24h d'esforç. L'accés és difícil. La retirada és delicada des de l'atac de la via. De seguida deixa de ser possible la mitja volta. Les escapatòries són poques i delicades. En cas de mal temps o de problema, els alpinistes només poden comptar amb ella mateixos.
• VI: L'itinerari és llarg i pot demanar diversos dies. L'aproximació és també llarga i delicada. L'itinerari és totalment aïllat. Un cop iniciat, no és possible girar cua. Les escapatòries són autèntiques vies en sí mateixes. Cal una total autonomia per part de la cordada.

Dificultats en neu

El pendent màxim resumeix les dificultats en neu però convé que l'itinerari descrigui igualment la llargada de les seccions afectades (per exemple: 45º durant 800m o 60º en 50m).

Dificultats en glaç

La dificultat en escalada en glaç té en compte diferents factors, com el pendent, el desnivell de la secció més pendent, la configuració del glaç (columna, corredor, ressalts, etc.) o encara la seva tecnicitat (glaç fi o gruixut, separat o compacte, etc.).

• Grau 3: Escalada poc inclinada (75º) amb nombrosos ressalts. El glaç és gruixut i compacte.
• Grau 3+ : Ídem que el grau 3 però amb un ressalt més dret (80º).
• Grau 4 : Escalada que presenta un pas pendent (85º) que pot arribar a 10m d'altura. El glaç és gruixut i compacte.
• Grau 4+: Com l'anterior, però el pas pendent pot ser quasi vertical i més llarg, de fins a 15m d'altura.
• Grau 5 : Escalada amb una secció vertical d'uns 20m. El glaç comença a separar-se i prendre formes particulars: coliflors o d'altres relleus. En cascada de glaç, es tracta en general de columnes.
• Grau 5+: Escalada amb una secció vertical d'uns 30m. L'escalada esdevé força tècnica.
• Grau 6: Escalada amb una secció vertical de 40 a 50m. L'escalada és tècnica. El glaç pot estar particularment separat.
• Grau 6+: Escalada totalment vertical que pot presentar petits desploms, per exemple per passar d'un ressalt a l'altre.
• Grau 7: Escalada extrema. Molt pendent, pot ser desplomada en diversos metres. La tècnica (gestual, sobretot) utilitzada per l'alpinista s'assembla a la de l'escalada en roca.

Dificultats en mixt

La dificultat en mixt correspon a la màxima dificultat de l'escalada en terreny mixt. Es tracta, doncs, no pas de la dificultat d'itineraris mixts (que presenten successivament passos en roca i en neu o glaç), sinó de la dificultat de passos mixts, en què l'escalador evoluciona en zones de roca, de neu i de glaç barrejats amb un equipament adaptat a l'escalada glacial (grampons i piolet).

L'escala de dificultat de l'escalada mixta és encara massa recent per poder-ne establir els criteris essencials de dificultat. Va d'M1 a M12 en mitjos graus representats per un +. Es pot resumir així:

• M1-M3: Fàcil, poc pendent. L'ús de piolet(s) no és obligatori.
• M4: L'escalador s'aguanta verticalment i pot haver de recórrer a les tècniques del dry-tooling.
• M5: Algunes seccions verticals.
• M6: De vertical a lleugerament desplomat.
• M7: Desplomat. Dry-tooling difícil. Menys de 10m d'escalada difícil.

Generalment, el mixt per sobre de M6/M7 no es troba a muntanya i és específic del dry-tooling.

Hi ha d'altres escales de dificultat (escoceses, russes, canadenques, etc.). Trobareu la seva descripció al lloc web de l'American Alpine Journal (disponible en PDF en anglès aquí).

Dificultat global en alpinisme

La dificultat global estima d'entrada les dificultats màximes trobades i la seva continuïtat; té també en compte l'altitud i la durada de l'itinerari.

En el cas d'itineraris de neu, glaç i mixt a muntanya, c2c fa servir l'escala alpina estàndard:

• F: Fàcil
• PD- PD PD+: Poc difícil
• AD- AD AD+: Bastant difícil
• D- D D+: Difícil
• TD- TD TD+: Molt difícil
• ED- ED ED+ ED4 ED5 ED6 ED7: Extremadament difícil

Vegeu l'article sobre la dificultat alpina global per a més detalls.