Dificultat lliure en roca
Dificultat lliure
Avalua la dificultat màxima de l'escalada lliure en roca. Es dóna segons l'escala francesa, els graus de la qual són, per ordre de dificultat creixent:
2
3a 3b 3c
4a 4b 4c
5a 5a+ 5b 5b+ 5c 5c+
6a 6a+ 6b 6b+ 6c 6c+
7a 7a+ 7b 7b+ 7c 7c+
8a 8a+ 8b 8b+ 8c 8c+
9a 9a+ 9b 9b+
La dificultat correspon a l'encadenament de la via per part del primer de cordada, pel mètode més fàcil i per part d'un escalador habituat a l'estil d'escalada. Se suposa que les cintes exprés ja estan posades en els casos en què col·locar-les fa variar sensiblement la dificultat de la via. En cas de vies a protegir (tascons/friends, etc.), la dificultat es dóna tenint en compte que cal posar les proteccions.
Dificultat lliure obligatòria
Es dóna sobre la mateixa escala que la dificultat en lliure. Es correspon a la dificultat obligada, és a dir, sense possibilitat de "fer trampa" agafant-se a un punt d'ajuda. Aquest punts d'ajuda poden ser l'equipament existent (A0 en via llarga esportiva) o de l'equipament habitualment emprat pels escaladors, com tascons o friends en el cas de llargs a equipar almenys en part (A1). L'equipament usual dependrà del nivell d'equipament de la via i del material específic a portar.
A la descripció d'una via (camp de text + esquema), tant la dificultat de cada llarg com la d'un pas concret dins d'un llarg es donen segons la mateixa escala.
Hi ha d'altres sistemes de graduació de la dificultat. Hi ha les equivalències entre elles a la web de Rockfax.
Dificultat en artificial en roca
La dificultat en artificial s'explica en detall a l'article de l'escala de dificultat en artificial. La dificultat depèn directament de la solidesa dels punts i de l'altura de la caiguda potencial que l'escalador pot patir si un dels punts cedeix sota el seu pes.
L'escala de dificultat utilitzada a c2c
A0: Tots els punts estan col·locats i cadascun d'ells resisteix la caiguda del primer de cordada. El pas se supera agafant-se a cada punt.
A0+: Ídem que A0 però fent servir un pedal (baga o estrep) per als peus, a fi d'atènyer el punt següent.
A1: L'escalador equipa ell mateix el pas. La quasi totalitat dels punts resisteixen la caiguda del primer de cordada. Alguns passos, màxim de 2 punts successius poden fer-se sobre punts més delicats, però no sobre punts de progressió (ganxos, ploms, etc.). El material exigit inclou pitons variats, falques de fusta, tascons o friends.
A2: L'escalador equipa completament el llarg. Alguns punts intermitjos poden assegurar la via. La major part dels punts resistirien la caiguda del primer de cordada. Alguns punts són més tècnics: curt pas amb ganxo, acoblament de punts, etc. Les seccions delicades corresponen a un tram d'entre 5 i 10 punts successius. En aquest darrer cas la llargada s'acota A2+. La caiguda potencial oscil·la entre els 10 i 20 metres.
A3: Els passos tècnics s'allarguen i es veuen intercalats per punts segurs (spits o pitons excel·lents). No és estrany encadenar acoblament de punts d'assegurança, passos amb ganxo (en bones condicions), col·locar RURPs, bird beaks o ploms. La caiguda potencial és més important, d'entre 20 i 25m. És a dir, a aquest nivell l'escalador comença a provar quasi sistemàticament els punts abans de penjar-s'hi.
A3+: El mateix que en el cas d'A3, però amb seccions més sostingudes o un pas més aleatori. La caiguda pot atènyer els 30m.
A4: Llargues seccions tècniques esperen els escaladors. Els punts de progressió (a distingir dels d'assegurança) s'encadenen en longituds de 10m (10 a 20 moviments successius). Punts sòlids entretallen aquestes seccions delicades. El material s'enriqueix i deixa lloc als ploms, coppers, micropitons, falques de fusta, blocs de fusta, ganxos de totes menes, etc. Un llarg pot implicar diverses hores: 4 a 6 hores. La caiguda potencial pot assolir els 50 m.
A4+: Com A4 amb seccions més sostingudes, més llargues, passos aleatoris successius, una lectura encara més delicada, etc. Com a molt hi ha un o dos punts bons en tot el llarg.
A5: Els punts són tots de progressió. La caiguda significa temptar el diable. L'escalador passarà una jornada sencera a fer el llarg.
A5+: Cap punt, tret de les reunions, no resisteix la caiguda del primer de cordada.
A6: Cap punt no resisteix més que el pes de l'escalador, ni tan sols les reunions. La cordada no es pot permetre cap caiguda.
Convenció
- Per als itineraris amb un nivell d'equipament P1 (vies esportives), no s'indiquen els passos d'artificial optatius en A0 en el camp Dificultat en escalada artificial. L'A0 s'indica automàticament amb la dificultat obligada. La notació és:
7a>6bA0 - En el cas d'itineraris amb un nivell d'equipament P1, els passos d'artificial obligatoris en A0 es ressenyen al camp Dificultat en escalada artificial. Exemple al Verdon amb La via de 50cm: 6c+ màx (o 6b obligat amb A0 opcional) i A0 obligat (a l'inici del L3). La notació és:
6c+>6b
A0 - En cas d'itineraris amb un altre nivell d'equipament (P2, P3, etc.) i pels nivells superiors a A0 (A0+, A1, etc.), els passos d'artificial obligats i/o opcionals es ressenyen al camp Dificultat en escalada artificial.
Nivell d'equipament
A la guia de ressenyes de c2c, hi ha quatre nivells d'equipament al camp Qualitat de l'equipament existent : P1 Ben equipat, P2 Parcialment equipat, P3 Poc equipat, P4 Gens equipat.
Parets calcàries
L'article original es va escriure pensant en els Pre-Alps
P1 (ben equipat)
Es tracta de vies esportives equipades amb parabolts de 10, 12mm, químics, etc.
Material necessari: Clàssica o vies llargues esportives, 12 a 14 cintes exprés de les quals alguna de llarga, 1 o 2 bagues, eventualment un ganxo.
Exemple: Rocher du Midi: Jardiland
P2 (parcialment equipat)
- Via clàssica (també anomenada TA en francès) amb un equipament abundant i de bona qualitat a base de pitons i alguns spits/parabolts. Nogensmenys, podria esdevenir necessari completar o reforçar l'equipament existent. L'ús del martell és poc probable tret de si ens equivoquem amb l'itinerari, abandonament i/o arrencada de material no reemplaçable per una protecció natural.
Exemple: Rocher du Midi: Voie des Pisteurs
Material necessari: 8 tascons, 5 friends, 4 bagues, cintes exprés llargues, martell i tres pitons variats al fons de la motxilla. L'ús de les proteccions naturals és possible / probable. - Via esportiva equipada amb spits de 8mm.
Exemple: pendent de completar
P3 (poc equipat)
Via menys clàssica, amb poc equipament i/o de molt mala qualitat. Caldrà col·locar pitons.
Material necessari: Dependrà de la via. Un mínim podria ser un joc complet de tascons i de friends del Camalot #0.3 al Camalot #3-4, 2 martells, 6 pitons variats.
Exemple: Mont Granier: Voie du Parc à Moutons
P4 (gens equipat)
No hi ha res o quasi res. Caldrà la informació dels oberturistes i de les repeticions per triar el vostre material.
Material necessari: Dependrà de la via. Un mínim podria ser l'indicat a la categoria P3: un joc complet de tascons i de friends del Camalot #0.3 al Camalot #3-4, 2 martells, 6 pitons variats. Però això pot pujaf fins a dos jocs de tascons / friends de fins al Camalot #5-6, 50 pitons, rurps, ploms, ganxos, trepants, etc.
Exemple: Mont Granier: Plan C
Fissures i plaques de granit
L'article original es va escriure pensant en el Massís del Mont Blanc, Caroux, etc.)
P1 (ben equipat)
Vies esportives totalment equipades, incloses les reunions.
Exemple:Congo Star a l'Agulla Pierre Alain
P2 (parcialment equipat)
Les reunions estan equipades i hi ha alguns punts a les seccions més difícils de protegir (plaques, fissures molt petites o off-width per sobre del Camalot CA #3). Aquest tipus d'equipament és l'habitual, per exemple, a la majoria de les vies de l'Envers des Aiguilles.
Exemple: Magie d'Orient a la Blaitière, la Rébuffat a l'Agulla de Midi i la Contamine a les Pointes Lachenal.
P3 (poc equipat)
La major part de les proteccions s'han de col·locar al llarg de la via i les reunions són, generalment, a confeccionar.
Exemple: L'éperon Renaudie a la Dent du Requin (una dotzena de pitons en 500m), Subtilités dülfériennes a l'Aiguille du Roc (moltes reunions a merlets però algunes també a pitons/spits).
P4 (gens equipat)
Via sense equipament o amb alguns punts de qualitat dubtosa.
Exemple: pendent
Grau de compromís
Encara que els símbols romans utilitzats són idèntics, el grau de compromís utilitzat a c2c és diferent del grau de compromís o "seriositat" utilitzats a algunes guies de cascades de glaç o d'alpinisme en neu, glaç i mixt. El grau de compromís c2c no té en compte els riscos objectius, en particular el risc d'allaus.
Hi ha una definició general de l'escala de grau de compromís utilitzada a camptocamp a l'article corresponent. Es tracta d'una estimació del grau de perill en el qual es trobaria un practicant en cas de problemes. Els criteris principals tinguts en compte són: l'allunyament de la civilització (refugi, vall, etc.), les escapatòries possibles o les possibilitats de retorn pel mateix itinerari de pujada, en nivell d'equipament, l'altitud.
Les convencions utilitzades per als itineraris d'escalada o de roca d'alta muntanya es detallen aquí sota. Es basen en la combinació de la llargada i del seu nivell d'equipament.
En Escalada
Nivell de compromís I
- Itinerari P1 de llargada moderada (fins a 400-500m) que es pot rapel·lar fins i tot si les reunions (P1) no estan preparades per al ràpel (ús de maillons).
Exemple: Jardiland, Des Poils et des cornes - Itinerari >= P2 d'un llarg.
Nivell de compromís II
- Itinerari P1 en què la baixada en ràpel per la pròpia via és difícil/impossible (flanqueigs, sostres, etc.). Cal sortir per dalt.
Exemple: Ballade d’un bienheureux et d’un sauvage (Gillardes) - Itinerari P2 de llargada moderada (fins a 300m) i/o que no presenta gaire problema en cas de retirada: escapatòries per vires, per vies esportives, bones reunions, pocs o cap flanqueig.
Exemple: Rocher du Midi: Voie des Pisteurs - Itinerari >= P3 de curta longitud (fins a 100m).
Nivell de compromís III
El compromís comença a ser similar al d'un itinerari d'alpinisme.
- Itinerari P2 de llargada més important (de 300 a 500m) i/o que presenta problemes en cas de retirada: poques o cap escapatòria, a causa de flanqueigs, sostres, etc.
Una retirada i una baixada en ràpel impliquen consolidar reunions recuperant o deixant material.
Exemple: La rampe au Grand Manti
- Itinerari >= P3 de longitud moderada (de 200 a 300m) que demana equipar les reunions.
Nivell de compromís IV
El compromís és semblant a un itinerari d'alpinisme tal com Les Courtes: Voie des Suisses.
Exemple: L’art dans l’ombre
En Roca d'alta muntanya
a completar
La dificultat global
La dificultat global s'explica a bastament a l'article sobre la dificultat alpina global. Serveix per indicar ràpidament el nivell global de la via, i per tant el nivell tècnic i d'experiència necessària per abordar la via serenament.
Les correspondències d'aquí sota donen una idea general de la forma en què la dificultat màxima obligada determina la dificultat global mínima atribuïda a l'itinerari. És aquesta dificultat mínima que es ponderarà a continuació en funció d'altres criteris com la continuïtat dels trams difícils, el compromís, l'equipament, etc.
Definició
en escalada lliure
- presència de 3a (obligat) => mínim PD
- presència de 4a (obligat) => mínim AD-
- presència de 4b (obligat) => mínim AD
- presència de 4c (obligat) => mínim AD+
- presència de 5a (obligat) => mínim D-
- presència de 5b (obligat) => mínim D
- presència de 5c (obligat) => mínim D+
- presència de 6a (obligat) => mínim TD-
- presència de 6b (obligat) => mínim TD
- presència de 6c (obligat) => mínim TD+
- presència de 7a (obligat) => mínim ED-
- presència de 7b (obligat) => mínim ED
- presència de 7c (obligat) => mínim ED+
(...)
en escalada artificial
- presència d'A0 (obligat) => mínim D-
- presència d'A1 (obligat) => mínim TD-
- presència d'A2 (obligat) => mínim ED-
Exemples
Itineraris F
- [img=picto/mountain_climbing.png]roca en alta muntanya[/img] El Grand Galibier pel Clot Julien (F): Itinerari fora de sender amb diversos passos d'escalada fàcil.
Itineraris PD
- [img=picto/mountain_climbing.png]roca en alta muntanya[/img] L’Aresta N de l’Aiguille Dibona (via normal) (PD): Escalada de 3b, itinerari curt (100m), en bona roca i ben equipat.
- [img=picto/rock_climbing.png]escalada[/img] Les Dalles du Charmant Som (PD): Escalada de 3b o 3c, per plaques ajagudes (~45°), per bona roca i fàcil de protegir gràcies a ponts de roca.
Itineraris AD
- [img=picto/mountain_climbing.png]roca en alta muntanya[/img] La Travessa NNE >> S de la Cresta de la Mourelle (AD): 3 passos de 4b (dels quals un es pot esquivar) en molt bona roca que permet col·locar proteccions fiables.
- [img=picto/rock_climbing.png]escalada[/img] La Directa l’Agulla de Sugiton a les Calanques (AD): Curta escalada ben equipada i homogènia en el 4 amb una baixada fàcil.
Itineraris D
- [img=picto/mountain_climbing.png]roca en alta muntanya[/img] L’Aresta W de la Tête des Fétoules (D): 4 sostingut i un pas de 5b a la primera part, la continuació és més fàcil però la roca demana precaucions.
- [img=picto/rock_climbing.png]escalada[/img] Pujolidal a la tête de la Maye (D): 5b obligatori, per tant, mínim D; el compromís és baix, l'equipament és de tipus esportiu i l'escalada és poc sostinguda, fet pel qual no hi ha ponderació.
Itineraris TD
- [img=picto/mountain_climbing.png]roca en alta muntanya[/img] La Travessa N >> S de les Agulles d’Arves (TD): Presència de 6a que cal protegir; el conjunt de la travessa és molt llarg (més de 10h de dificultats).
- [img=picto/rock_climbing.png]escalada[/img] La Via dels Parisencs als Trois Becs (TD): Via adreçada a escaladors amb el 6a a vista, amb un equipament vell.
Itinéraires ED
per completar, no dubteu a proposar exemples!
Les categories d'activitat
per completar, no dubteu a proposar exemples!
Convencions diverses
Mides de les proteccions
Si no s'indica el contrari, la mida dels friends serà la indicada a mida Camalot C4 de Black Diamond . La frase "friend Camalot #3" significa friends de mida camalot C4 3. El terme friend serveix de terme genèric per designar el conjunt de "tascons mecànics". És un abús de llenguatge però és el terme més emprat actualment. Els productes específics de la marca Wild Country es designen com a Friend® en cursiva. Friend® 3 = un Technical Friend Wild Country de mida 3.
A l'article Mida dels friends hi ha una taula d'equivalències:
